23/9/12

silenciosament


5 comentaris:

polaroid mental ha dit...

perfum intens
reviu el record
esclat d'ones
sobre un llençol

La Gallina Marcelina ha dit...

res,
he estat picant a la porta del teu bloc
de tant en tant
i res...
fins que s'ha tornat a omplir,
de tot.
;)

mar ha dit...

de puntetes
silenciosament
m'apropo al teu espai
buit
i ple de vida alhora
sincer i melangiós
somriures amics
complicitats
amb el mar com a paisatge comú
i un bes dolç
surant onades
cercant camins
fins la retrobada

Guspira ha dit...

Enfila escales amunt i desa la tristesa a les golfes perquè s'omplin de pols. Tanca la porta i torna a baixar mentre sents la flaire a vell, trist i reposat que has deixat enrera. Deixa caure el cansament escales avall i deixa't abrigar per un llit ple de somnis ensucrats...
Els teus versos m'han recordat un escrit que vaig fer fa temps, les escales de la fotografia em recorden un ventall i m'agrada, perquè els ventall sempre donen aire nou...

marina ha dit...

m'evoca un moviment sinuós, lent, sense pes...
com el tel de l'incens que sura en l'aire per uns instants.

la fotografia és preciosa... també em recorda un ventall..!

una abraçada..!