23/10/11

endinsats en l'immensitat d'indiferència



5 comentaris:

marina ha dit...

uau! una immensitat de sensacions a cada vers..!
m'agrada molt l'inici taronjat i el final també de colors rogencs, el caqui caient, com un punt i final..! És com tancar el cercle amb un color. Preciós!

salut!

petó tardorenc...

Guspira ha dit...

Un cel ple de claror reflectit a la mar. Una mar que sembla voler fer a cada segon una queixalada dolça a la terra, com les que es fan els enamorats estesos sobre el llit, despullant-se amb carícies, besos i arraps... Mentrestant, el món gira lent al seu voltant i la nit fosca s'omple de guspires alhora que els meus ulls s'omplen d'estels quan contemplo la fosca nit...

Això és el que he pensat quan t'he llegit. Una vegada més, els teus versos m'han fet somiar...

Que tinguis molt bon diumenge, estimat!

horabaixa ha dit...

Una agradabilissima sorpresa la teva visita.
M'he quedat amb la intriga de la data que has possat.

De qualsevol manera, dir-te que és un plaer entrar al teu bloc

Salut, molta salut

La Gallina Marcelina ha dit...

gràcies ;)

La Gallina Marcelina ha dit...

es troben
a faltar
els teus
textos
sense punts
ni comes
ni majúscules
només
sentiments
paraules
plenes
de significat
plenes
de tot
buides
de res
;)
Bon Any!