14/6/11

fites i senyals



9 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

Mq, avui faig l'entradeta del programa amb aquest post, sí o sí!
me-ra-ve-llós!

La Gallina Marcelina ha dit...

http://www.ivoox.com/versatil-14-06-11_md_697811_1.mp3

ROSA DE CYAN ha dit...

Gràcies pel teu comentari a les meves fotos.
De fet, però, la poesia és un altre nivell que només assoleixen molt pocs. La resta, amb més o menys encert, ens hem de conformar amb la prosa: http://rosadecyan.blogspot.com/2011/06/la-venus-durbino.html
Una abraçada.

Guspira ha dit...

Els dies de pluja, m'agrada quedar-me a casa rere la finestra i mirar com plou i perdre'm entre pensaments i de tant en tant, obrir la finestra i olorar aquella flaire de terra humida...
Els dies de sol, m'agrada seure vora la mar i deixar-me captivar pel seu moviment, pel revolt d'escuma i algues i el dibuix que deixa l'aigua sobre les pedres...
M'agrada mirar mar endins i despullar paraules... M'agrada tancar els ulls i demanar un desig...

Un altre cop, penso que has fet una excel·lent composició.
Bona nit, estimat!

Nuredduna ha dit...

Sembla que no sóc l'única que últimament deixa passar el temps fins publicar el post següent. Ets una de les meues parades inevitables quan no sé on estic. Gràcies.

Carme ha dit...

mq, per participar a la Roda poètica de Juliol de les itineràncies poètiques com has demanat necessito un correu electrònic per enviar-te una invitació a particiapar com autor del blog. No l'he sabuda tronar al teu blog.

La Gallina Marcelina ha dit...

Tot i res. Res i tot.
Fa dies que et volia enviar aquest poema, preciós, que m'ha fet ballar el cap en moltes ocasions.
Tenir-ho tot
No tenir res
Només he pogut llegir un cop el teu darrer post. Quina llàtima. Tant se val.


VIDA
A Paula Romero
Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.

Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!»
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!»
Ahora sé que la nada lo era todo
y todo era ceniza de la nada.

No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada.)

Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
José Hierro; De "Cuaderno de Nueva York" 1998

La Gallina Marcelina ha dit...

quina llàstima poder llegir només un cop els teus darrers posts. després despareixen...
plou desmesuradament te blanc
ahir va caure una forta tempesta i al cap, de cop i volta, em van venir les teves paraules.
;)

ROSA DE CYAN ha dit...

Avui me l'he tornat a llegir... i, Uff!!!