A mi el poema no em suggereig tant la pluja mullant els cossos, com que són els mateixos cossos els qui transmeten les seves emocions a través dels propis efluvis que s'intercanvien en un acte de fusió. Sigui com sigui, m'ha fet posat la pell de gallina (no la de la Marcelina). Salut.
6 comentaris:
maig
quines flors més boniques que li ofereixes al camí de la teva estimada...
bonic
salut i amor
Precioses paraules per un dia plujós.
Una abraçada.
Aquesta primavera ve exigent. Sempre acaba plovent sobre l'ànima.
pedres minúscules
indeterminades
és de dia
i provocatiament
m'apropo als teus cabells
eixuts
A mi el poema no em suggereig tant la pluja mullant els cossos, com que són els mateixos cossos els qui transmeten les seves emocions a través dels propis efluvis que s'intercanvien en un acte de fusió.
Sigui com sigui, m'ha fet posat la pell de gallina (no la de la Marcelina).
Salut.
Guaita la pluja de la tarda
que sorollosament, calla les paraules que et voldria dir...
Intens
humit
tendre
càlid
íntim
preciós...
Publica un comentari