29/3/11

café italien


5 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

No és només l'aroma, és el cruixit del cafè quan puja, és el soroll alhora d'enroscar la cafetera, obrir el paquet de cafè i el ritual de la cullerada.

dins de res hi és tot?

Telma ha dit...

En una època on el cor batega fort, fort, els teus escrits són fantàstics!
Telma.

ROSA DE CYAN ha dit...

Mare meva, quin poema tan sensual i envolcallador... i quina enveja fa aquella que esta al teu costat.

Salut.

Guspira ha dit...

Compartiria de bon grat aquest aroma de cafè asseguda al teu costat. Un aroma deliciós que segurament aniria acompanyat de somriures i mirades.
Compartiria de bon grat aquests somnis de la mateixa manera que compartim les onades d'aiguamarina...
A partir d'ara no podré evitar com plou romànticament...

Com sempre, deliciós...

marina ha dit...

quin mar de sensacions ens regales amb aquests versos..! mmm..! Gràcies!

abraçada de tarda tranquil.la,