1/8/10

faja (flors)


més enllà
del mar
el camí és llarg
destí desconegut
segueixo la marxa
lentament
pas a pas
intuint que aturar-se seria començar a morir
esperava
que es posés en marxa
de nou
la vida
caminar
sense pensar
sense importar el destí
una part de mi
ajagut
cansat
gairebé inert
damunt llençols
ara recordo
les teves besades
la teva pell suau
companya de somnis