7/7/10

solitud provocada


trobar-te adormida
besar-te
en silenci
i enfonsar-nos en una realitat sempre somiada
cos a cos
pell a pell
llavis amb llavis
fotografiar
la teva olor
el teu tacte
el teu sabor
la teva dolça veu
el teu color de la mirada
però
només una llàgrima
madura
vermella
perfumada
arran dels llavis
per despertar-me
ara toca anar-se'n
qui sap
com serà el camí de la solitud provocada