1/8/10

faja (flors)


més enllà
del mar
el camí és llarg
destí desconegut
segueixo la marxa
lentament
pas a pas
intuint que aturar-se seria començar a morir
esperava
que es posés en marxa
de nou
la vida
caminar
sense pensar
sense importar el destí
una part de mi
ajagut
cansat
gairebé inert
damunt llençols
ara recordo
les teves besades
la teva pell suau
companya de somnis

9 comentaris:

Álvaro ha dit...

Sensacionales imágenes!!!
Gran trabajo. Saludos.

Anna Mora ha dit...

Hola mq!
Preciosa imatge d'aquestes muntanyes !!
Salutacions des de Catalunya . Gràcies per la teva visita.
Anna

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

entre llençols la recordo, però no hi és
la realitat i els records...
perquè s'en va anar?
volia fer la seva vida sentir-se lliure...
va deixar-me d'estimar
la recordo entre llençols amb estima.

salut i que gaudeixis de la natura company...
amb estima

Joan

plou pluja ha dit...

ara recordo...
embulls entre els llençols
que em dónen l'empenta
per anar passa a passa
per tirar endavant
que el moment és efímer
però el record és infinit

qui sap si... ha dit...

És llarg el camí
que et duu a la mar,
i més enllà
el camí és infinit,
farcit de mots i cants,
d’instants que moren
en donar la vida
als que naixen,
un giravolt de vida i mort,
ingràvid com els petons
llençats a l’aire
que mai cauen.
Em cosiré
els blancs llençols
a l’esquena
i volaré en somnis
al teu costat.
De nit seran tendals
on apaivagar la solitud
i escriuré
entre les blanques parets
els versos més bonics
que mai hauré sentit.
Deixa’m despertar-me del somni
a l’obaga dels teus braços
acaronat pels savis dits
que un dia em van enamorar.

Araceli ha dit...

Quin lloc tant especial.
Preciosa captura.

Guspira ha dit...

No estem fets per patir, marxar si és hora d'acabar, llançar-se a la vida sense temors, estimar qui sigui o donar a qui et dóna i no voler sempre i només allò que se'n va...

Salut estimat!

El tacte de les paraules ha dit...

Allò que sempre tendràs és el camí fet i el camí que omples cada dia, perquè allò que realment importa és no aturar-se mai, perquè tu saps que "aturar-se és morir"

marina ha dit...

les imatges són precioses!
(tinc un alter ego que volia ser geòloga)
com m'entra el desig d'endinsar-me dins les escletxes d'aquests penyasegats!

:-))))