7/7/10

solitud provocada


trobar-te adormida
besar-te
en silenci
i enfonsar-nos en una realitat sempre somiada
cos a cos
pell a pell
llavis amb llavis
fotografiar
la teva olor
el teu tacte
el teu sabor
la teva dolça veu
el teu color de la mirada
però
només una llàgrima
madura
vermella
perfumada
arran dels llavis
per despertar-me
ara toca anar-se'n
qui sap
com serà el camí de la solitud provocada

10 comentaris:

plou pluja ha dit...

un comiat
inmensament dolç
prediu un camí planer
encara que...
a vegades val més perdre's pels esbartzers
encara que... a vegades hom s'ompli d'escarrinxades

...bon viatge...

Nuredduna ha dit...

Quantes nits s'amaguen darrere d'eixos versos? Quants comiats? És tan difícil llegir-te i no imaginar-me fent exactament el mateix tantes i tantes vegades...

marta sesé ha dit...

difícil caminar per una solitud provocada quan el record de cada racó es troba tan present.
molta sort,
una abraçada mq.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

amors fugissers...
atrapar els moments, les sensacions,
els sentits gravats en la memòria.

salut i estima.

bon estiu

polaroid mental ha dit...

amb imatges així
res es pot oblidar

pipi ha dit...

Provar de no sortir corrents,
acaronar el que realment vols,
sense por,
la por es disipa quan l'acceptes,
marxa com els núvols,
i aleshores,
pots obrir els ulls
i fotografiar
la seva olor, els seus ulls,
la seva essència...
Tendre escrit mq!

mar ha dit...

poder fotografiar l'essència de les coses és art en estat pur...

petons artista!

Guspira ha dit...

Un somriure, una llàgrima i veig el meu final al teu rostre... Solitud provocada?

Una abraçada!

Maria Antònia Massanet ha dit...

Preciosos els teus poemes... i les fotos. M'arriben dins les entranyes i s'hi queden llarga estona, acomodant-se, com per fer llarg estatge. Em commouen les teves paraules però més els teus silencis. La teva és una poesia del suggeriment, on el no dit connota més que el que es diu.
Una abraçada,
ma

marina ha dit...

és necessària la solitud provocada...
cal conquerir-la amb valentia i paciència, aleshores la podrem disfrutar
:-))))

la imatge m'agrada molt,
com si em convidés a capbussar-me en el vers

una abraçada, mq.