20/12/10

despullats


em trobava dins un fenomen hipnòtic
havies esborrat el meu futur
les teves històries dibuixaven una cartografia
de sentiments
sense sentir la teva veu
m'entrava l'anyor
de pensar-te
t'escoltava
com se sent caure la pluja lenta
els dies llags de la tardor
en el hotel danieli
travessava sales de colors diferents
hortènsies florides
miralls rectangulars
reflex del mar
melodia sensible
quan vaig arribar a l'habitació
la porta estava oberta
vaig empènyer
l'il.luminació suau em guiava
la teva mirada
brillava
el perfum de misteri
impregnava la meva existència
ens traguérem la roba en delicadesa
despullats
ossada esplèndida
tremolosos
entrem en els vertiginosos tactes
i convulsions
aquesta nit
segellàrem un pacte entre desconeguts
i a plena llum del sol
l'enigma

1/8/10

faja (flors)


més enllà
del mar
el camí és llarg
destí desconegut
segueixo la marxa
lentament
pas a pas
intuint que aturar-se seria començar a morir
esperava
que es posés en marxa
de nou
la vida
caminar
sense pensar
sense importar el destí
una part de mi
ajagut
cansat
gairebé inert
damunt llençols
ara recordo
les teves besades
la teva pell suau
companya de somnis

7/7/10

solitud provocada


trobar-te adormida
besar-te
en silenci
i enfonsar-nos en una realitat sempre somiada
cos a cos
pell a pell
llavis amb llavis
fotografiar
la teva olor
el teu tacte
el teu sabor
la teva dolça veu
el teu color de la mirada
però
només una llàgrima
madura
vermella
perfumada
arran dels llavis
per despertar-me
ara toca anar-se'n
qui sap
com serà el camí de la solitud provocada