3/10/08

senz-illa-ment


la pluja de aquests dies banya el meu cor
es torna petit com una peça de roba
lluny d’aquí
el retorn
deixar enrere els dies tranquils
m’apaga com si algú hagués bufat molt fort
com si el vent d’aquesta ciutat hagués apagat la flama
miro la capsa de mistos sobre la taula
però no se si tornar encendre la llum
o passejar a les fosques perquè ningú hem pugui veure