3/10/08

senz-illa-ment


la pluja de aquests dies banya el meu cor
es torna petit com una peça de roba
lluny d’aquí
el retorn
deixar enrere els dies tranquils
m’apaga com si algú hagués bufat molt fort
com si el vent d’aquesta ciutat hagués apagat la flama
miro la capsa de mistos sobre la taula
però no se si tornar encendre la llum
o passejar a les fosques perquè ningú hem pugui veure

12 comentaris:

SERVICIOSDEINSOMNIO ha dit...

a jo me calma sa foscor, i sí sa ciutat que ho devora tot, sa llum, es gris... fàcil no és...
uns instants de foscor per estar amb un mateix van bé, tornar-se invisible per uns moments, sol, amb tu mateix i ningu més, ni el soroll dels cotxes i les ambulancies, ni res que estorbi, sols el negre, pur en tota la seva inmensitat que acull i és com un bálsam...
Una abraçada afectuosa MQ!
SALUT.

SERVICIOSDEINSOMNIO ha dit...

illa-ment ^^

Striper ha dit...

senz-illa-ment tens llum propia i brillas.

mar ha dit...

deixa que la pluja el regui... però quan acabi... posa't al solet per revifar... i tornar a ser tu... i si no et veus en cor d'encendre la flama... no pateixis entre tots l'anirem fent més viva...
petonets dolços de cap de setmana...

Praxis ha dit...

De vegades esta bé caminar a les fosques i estar sol, però és bo portar sempre una caixa de llumins a la butxaca, per si necessitem veure-hi clar
La foto que acompanyes, amb aquesta llum i els personatges, expressa molt bé aquest sentiment.. Molt maca.

Salut!!!

El tacte de les paraules ha dit...

De vegades necessit deambular a els fosques, però també m'encanta i m'és necessari, encendre un misto quan tot calla.

Sintagma in Blue ha dit...

la foscor es també un dolç recer.

Inuit ha dit...

Crec que li hauràs de preguntar al teu cor. Fa temps que crec que el cor mai s'equivoca. El cor parla amb intuïcions, sensacions, esclats d'impressions, però per sentir-lo bé s'ha de tancar els ulls i escoltar el llenguatge del seu batec.
Inuits

Araceli ha dit...

Tot l'ambient urbà dels establiments de les pelis americanes. Be trobada.

Gemma ha dit...

M'encanta el que has escrit aquí. :)

fada ha dit...

Una petita llum és necessària per prendre consciència de la foscor. Un petó.

horabaixa ha dit...

Hola mq,

Quan de sentiment. És preciós.
M'agradaria poder-te oferir un paraigües per aixoplugar-te.

A vegades, quan plou, afloren massa els nostres sentiments.

Una forta abraçada