l’arena
vent violent
caminant a la contra
m’atur a dos pams d’on rompre’n les ones
i tanco els ulls
sentint les gotes d’aigua al rostre
respirant mar
no sé quant de temps
quiet
moments
ple
sol
quan obro els ulls és quasi de nit
escuma clara
vent...
...llavis i llengua salada
aquet moment voldria que no acabés mai.
vent violent
caminant a la contra
m’atur a dos pams d’on rompre’n les ones
i tanco els ulls
sentint les gotes d’aigua al rostre
respirant mar
no sé quant de temps
quiet
moments
ple
sol
quan obro els ulls és quasi de nit
escuma clara
vent...
...llavis i llengua salada
aquet moment voldria que no acabés mai.
.jpg)
15 comentaris:
Idò no, que no acabi mai.
Belles paraules MQ.
Una abraçada.
Salut estimat.
...i el soroll de les ones en trencar contra la sorra que dilueix problemes i preocupacions com si fossin un gra de sal i et netegen l'ànima...
El silenci i la remor del aigua fan d´aquest instan un moment de recolliment que serveix per posar en ordre els nostres pensaments, gaudim de moments com el que descrius !!!!
Molt maca la foto i molt maca la poesia, ja veus.... ens ha servit a tots per inspirar-nos.
petonsss
La fotografia amb els escrits_poesia. Molt bona!
Tindrian que prohibir per llei que aquest moments acabesin.
Un poema preciós Mq.
Tot ell són sensacions de pell.Llegeixo cada vers i jo sóc la platja, jo sal, jo llum,jo parpelles recloses....
La imatge molt evocadora.
Inuits
Quins records això que he llegit amb aquestes paraules tant boniques... Em recorden sobretot a aquest estiu passat... M'agrada haver-te conegut, si em deixes, de tant en tant passaré per aquí! Salut!
m'agraden els reflexos del sol en la sorra mullada.
bona descripció..un d'aquells moments que succeeixen poques vegades i que sempre pensem, acaben massa depressa.
una abraçada...estimat . :)
El fet de deixar escrit aquest moment, romandrà a la memòria i el gust , als llavis!
Preciós!
Sento la salabror a la boca ;)
Hola mq,
Quan llegeixo en menorquí i imagin la música que feu al parlar, em transporto.
Si et llegeixo a tu, precisament dient tot aixó, uffffffffff.
l'olor del mar, la costra que fa la sal a la pell, i el sabor d'un bes ple de sal de mar... Que més es pot demanar.
Una forta abraçada
Mirant aquesta foto i llegint el teu escrit, he sentit en la meva pell les teves paraules i aquest sentiment. És la simbiosi perfecta...
Salut!!!
Em puc posar al teu costat?
tanco els ulls i repasso les teves paraules...
salades...
però que inunden dolçament els meus sentits...
jo tampoc voldria que no acabessin mai moments com aquest...
Petons salats, i el mar com a únic espectador. un post que eriça la pell.
Precioso poema. Silencio, mar, agua...Sentir en esa esencia que formamos parte de ella.
Publica un comentari