27/6/08

em sento sola


la meva disposició
dèbil i tímida
no reflecteix tot el que sento
la por a donar una mala imatge
el temor a quedar-me sola
m’han tancat portes
que resignadament ho he acceptat
en silenci
en aquest instant
les tres de la matinada
estirada al llit i sentint
em sento sola

9 comentaris:

Striper ha dit...

Terrible sensació que a vegades també m'ataca, el pitjor es que deixi de ser una sensació per ser una realitat.

SERVICIOSDEINSOMNIO ha dit...

que trista sa soledat, que mos menja per dins, que inevitable es, que crua i com enterboleix l'anima i enfosqueix el cor. Sorprenent com sempre MQ.
salut i pau!

El tacte de les paraules ha dit...

la soledat, de vegades tan necessària i de vegades tan molesta...

Déjà vie ha dit...

D'entrada el titul i la foto m'han semblat brutals per si sols.

Jordifa ha dit...

Me agraden las teves fotos .....no et sentis sola que estàs acompanyada de mes gent de la que et pensàs

romanidemata ha dit...

mixage entre rostre i objecte-ficció...
i tan dèbil, no diu res la mala pècora, absorbeix... :) però és que té ànima?

salut i imaginació mq!

Camille Stein ha dit...

una imagen de terrible silencio, de ojos resignados a una boca que nunca más podrá pronunciarse

un abrazo

Araceli ha dit...

Lectura tragicòmica d'una realitat que tothom coneix. No sabem si riure o plorar al davant d'aquesta escena. Potser tant li fa. Tampoc podrem canviar l'essència polièdrica de la condició humana. Millor assumir-la.
Felicitats!

romanidemata ha dit...

cony! cada vegada que la veig intento tancar la finestra de seguida em fa una mena de repelàs aquesta xicota... :)

res passava per aquí.
salut i bones banyades mq!