22/12/08

negre sobre fosc (amics meus)


invisible amb un vestit negre
que els teus ulls es posen sobre meu
quan un dia creguis despertar
i no t’agradin els grisos
amb què m’has guarnit
mirem als meus ulls
i despullat de les robes que jo t’he posat

dedicat a tots
especialment (joan) i (llùcia)

3/10/08

senz-illa-ment


la pluja de aquests dies banya el meu cor
es torna petit com una peça de roba
lluny d’aquí
el retorn
deixar enrere els dies tranquils
m’apaga com si algú hagués bufat molt fort
com si el vent d’aquesta ciutat hagués apagat la flama
miro la capsa de mistos sobre la taula
però no se si tornar encendre la llum
o passejar a les fosques perquè ningú hem pugui veure

27/6/08

em sento sola


la meva disposició
dèbil i tímida
no reflecteix tot el que sento
la por a donar una mala imatge
el temor a quedar-me sola
m’han tancat portes
que resignadament ho he acceptat
en silenci
en aquest instant
les tres de la matinada
estirada al llit i sentint
em sento sola