la variété

tothom te el seu petit món

el seu diàmetre circular

ningú s’assembla a ningú

i cada jo resta en una diversa personalitat

tots (o gairebé tots) fugim d’un ramat

si cadascú fos cadascú...

si tothom fos tothom...
si ningú fos ningú...

si jo fos jo...

si vosaltres fóssiu...

...ser...

a la barana dels teus dits (aussi)

a la barana dels teus dits
m’he posat barrots als ulls
verticals
horitzontals
per no veure totalment el buit

m’aferro
puc notar la teva pell
sentir la teva escalfor
amb els ulls aclucats et sento a prop
quasi dins meu

en obrir els ulls
em desperto
torno al meu malson
a la realitat
el meu món particular

avui he dibuixat un paisatge

avui he dibuixat un paisatge

sobre aquest fons blau
el contemplo

i sembla que es mou
com una filera de petites formigues

marcant el contorn del dibuix

cercant una trajectòria
en aquest univers
si m’hi fixo més
intueixo un vaixell

perdut pel blau

fent un camí aleatori

és un vaixell (un punt qualsevol)

a la cruïlla de milers de rectes

és un vaixell

la icona del destí

el símbol clar de la voluntat

un vaixell...

lliure

sense costats

ni arestes

sense límits

sense cantons

fill de dues rectes perdudes en l’espai ...

infància

la porta del carrer sempre oberta
iogurt mal remenat
granets de sucre fan cric-crac
tovalloles blanques
el mar bramula
tramuntana violenta
ruixa aigua salada
tramuntana
xiula a les orelles
t’omple la boca
no et deixa parlar
et despulla
aprofito la calma per navegar
els sentits s’omplen d’aquesta primavera
tranquil·lament
barca lliscant
aigua transparent
còdols
mirall llis
tinc temps de somiar i d’avorrir-me
els dies es fan llargs

de 2 en 2

xocolati
(de 2 en 2)
aigua de colònia
(de prop)

la música
(de fons)

el paisatge
(en perspectiva)
l’aigua
(que mulli)
les mirades
((si pot ser) en blanc i negre)
un silenci
(per tot)
la pena
(com vingui)
la felicitat
((justa) per saber que hi és)
el cafè
((proper)com un ritual)
la vida

(constant...)

senzill

senzillament una fotografia

senzillament un curt escrit

senzillament un cor pensant

senzillament una paraula

senzillament un sentiment

un senzill t’estim

senti(ts)ments

he vist un somriure
he sentit el cant
he olorat el buit
he tastat l’amargor
he palpat la pell
per visualitzar sensacions
per escoltar silencis
per olorat allò que no tenia aroma
per endevinar els sabors sense tastar
per notar el tacte sense tocar
sentits per sentir coses invisibles