ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

vers un amor desconegut

he retornat a inventar camins foscos

entre branques de buidor
fins el meu humit safareig de corall
m'has de dir
tan sols

que sí
començarem a caminar entre arbres mil·lenaris
fins l'horitzó
com a frontera no penetrable
intueixo

les teves besades

indefinidament suaus

apassionadament
i em desperto...
plorant...
amb l'angoixa del qui creu

que ningú comprèn el meu somni
deixaré que el temps

m’endinsi

a un lloc estrany
i és ara
en l’enyorança d’una infinita tendresa

m’acompanyarà al teu somni

què passaria si ens regaléssim temps?

regalar-se el no fer res
és com donar-li temps al temps
com deixar que les coses ocorrin
sense intervenir
sense voluntats
sense forçar res
sense obligar-se a no-res
sense expectatives de res
tinc la sensació que estructura’m massa la vida
en lloc d'abraçar-la
la vida s'expressa de forma discontínua
no atén a horaris
no és homogènia
ni equilibrada
la vida
ni corre massa
ni s'entreté
simplement
flueix

un aire de no-res

un cafè
una vegada a l'interior
estil esquemàtic burgès
em vaig asseure en aquell lloc
mirant
assegut sense fer res
passivitat indolent
sensació de buit
em vaig dedicar a contemplar les persones
però
una estranya tensió em va treure de la meva somnolència
una imprecisa inquietud despertava en el meu interior
una intranquil.litat espiritual
(no sabria dir per què)
vaig ser conscient que ja havia estat aquí en alguna ocasió
algun record d'aquelles parets
cadires
taules
aquell espai
però quan més m'esforçava per assolir aquell rècord
més se m'escapava
com un grumer
impossible d'atrapar
però
sí
sens dubte jo havia estat aquí en alguna ocasió
ocult en l'invisible
vaig empènyer tots els meus sentits en aquell espai
vaig tancar els ulls per poder reflexionar de manera més intensa
però
res
un aire de no-res

la variété

tothom te el seu petit món

el seu diàmetre circular

ningú s’assembla a ningú

i cada jo resta en una diversa personalitat

tots (o gairebé tots) fugim d’un ramat

si cadascú fos cadascú...

si tothom fos tothom...
si ningú fos ningú...

si jo fos jo...

si vosaltres fóssiu...

...ser...

a la barana dels teus dits (aussi)

a la barana dels teus dits
m’he posat barrots als ulls
verticals
horitzontals
per no veure totalment el buit

m’aferro
puc notar la teva pell
sentir la teva escalfor
amb els ulls aclucats et sento a prop
quasi dins meu

en obrir els ulls
em desperto
torno al meu malson
a la realitat
el meu món particular

avui he dibuixat un paisatge

avui he dibuixat un paisatge

sobre aquest fons blau
el contemplo

i sembla que es mou
com una filera de petites formigues

marcant el contorn del dibuix

cercant una trajectòria
en aquest univers
si m’hi fixo més
intueixo un vaixell

perdut pel blau

fent un camí aleatori

és un vaixell (un punt qualsevol)

a la cruïlla de milers de rectes

és un vaixell

la icona del destí

el símbol clar de la voluntat

un vaixell...

lliure

sense costats

ni arestes

sense límits

sense cantons

fill de dues rectes perdudes en l’espai ...